Però com traslladem aquesta senzillesa conceptual a la nostra realitat? El nostre pa de cada dia és fer de les pàgines web l’element central de comunicació. Al pla estratègic de torn que ens hagin traslladat amb un briefing mitjanament complert quasi que segur que l’acompanyarem d’un conjunt d’eines que m’han d’apropar (compartir i conversar ) al meu públic objectiu.

Però perquè una web ha de ser l’element central de comunicació? Ho serà en el moment que sigui el teu punt de venda on amb un simple click puguis comprar directament o, en cas d’inexistència, derivar l’acte de compra als teus stakeholders perquè tu ets l’influencer principal. Si la teva web no està orientada a la venda… llavors perquè vols una web? Perquè ha de se aquesta l’element central de comunicació?

La dificultat tècnica no és fer la web (què també!) la dificultat està en saber com fer la web.

L’exercici de trobar el com d’un model de web turística és molt i molt enrevessat si partim del no res, però perquè hem de partir de zero si ja hi han altres models que funcionen? Aprofitem-ho i fem benchmarking! Per exemple el model que exposaré a continuació li va com anell al dit a la gran majoria de ciutats catalanes.

D’Only Lyon agafem la seva estructura bàsica i classifiquem la web en 4 elements centrals que són les persones (els qui), és a dir, “viure, treballar, estudiar i visitar”. El model de webs turístiques actuals només treballen l’apartat de visitar, però descuiden que el que hi viu, treballa i estudia també fan turisme a la seva pròpia ciutat o, qui sap, potser tenen interès en viure-hi durant un temps tot fent slow tourism.

De l’antiga web oficial de turisme de Venècia (l’actual millora la opció de fer reserves i compres amb Venice Connecte però ja està) rescatem el concepte de mobilitat (el com), és a dir, el cercle que ho engloba tot. Un dels factors de decisió sobre com i on fer les nostres vacances ve marcat per les facilitats de comunicació i mobilitat, així que no em de descuidar el detall que tant poden arribar per terra, mar i aire i que potser tenen transport privat i GPS o, potser no tenen res i necessiten no només orientar-se per la ciutat sinó trobar els horaris d’autobús o el telèfon del taxi. Però on està el salt qualitatiu? Doncs en la classificació, diguem com vens i jo et diré com et moure (divisió en tres grups) sense sortir de la meva web. L’antiga web d’informació turística de Venècia estava estructurada en dos apartats globals, el que fer i com moure’s, no hi havia més, però era perfecta perquè no havia de perdre’m navegant. Perquè volem una web independent amb els horaris d’autobusos, horaris d’avions, horaris de trens (i una web amb els inexistents horaris de Ferrys des de Tarragona) si el que jo necessito ho tinc tot en una i totes vinculades?

Per exemple, si posem per cas que arribo en tren a Tarragona la web automàticament em suggereix les formes de moure’m que tinc per la ciutat amb una breu descripció d’horaris i moviments bàsics personalitzats, perquè si arribo a l’estació de tren de Tarragona a les 18h o bé, em venen a buscar, o bé truco a un taxi o bé agafo l’autobús, però sense haver fet el click, jo ja estic informat que l’autobús surt a les 18:05h des de la parada de davant o que, sortint a mà esquerra, tinc el meu taxi esperant gràcies a un tweet “d’algú de Tarragona” m’ha gestionat al veure l’oportunitat de sorprendre i convèncer (però fer això val molts diners!)

El refrany diu “dóna-li de menjar a un home i menjarà un dia, ensenya-li a pescar i menjarà tota la vida”, doncs els negocis anirien molt malament si complíssim aquest refrany. Ja que el que fem és oferir serveis que el client està disposat a pagar per no haver de pensar. Si el que volem potenciar és la mobilitat potser que comencem a donar-ho tot ben mastegat i que siguin els clients que triïn.

De la web de Val di Fassa cal remarcar el concepte visual de l’estiu i l’hivern (el que), ja que per defecte entres a la web de l’estiu si és l’estiu i l’hivern si és hivern, però i si estàs en ple estiu i vols preparar les teves vacances d’hivern? Perquè has de veure les imatges d’estiu? Simplement, la web canvia radicalment amb un click, a l’hivern es venen paisatges nevats i a l’estiu paisatges verds amb les seves corresponents activitats.

En aquesta vida tot canvia en un segon i la fórmula de l’èxit d’avui no té perquè tornar a funcionar demà (però pot tornar a sevir d’aquí a 20 anys). I si tot és tant canviant perquè no ho explotem? És igual Tarragona de nit que de dia? És igual la Tarragona de platja que de muntanya?

Per Tarragona ciutat apostaria pel concepte web de nit i dia, en canvi per la Costa Daurada apostaria per unificar esforços amb l’interior del territori i no dividir-los com fins ara, si volem superar el model turístic de sol i platja hem d’apostar per la integració del territori i la suma de sinèrgies, per crear una oferta turística que ens permeti ser un nucli de visitants i no merament un satèl·lit de Barcelona i, per fer-ho possible, tot es començar entenent qui som, que fem , com ho fem i perquè ho fem.

Ja sabeu que més d’un economista s’omple la boca amb prediccions sobre el futur i després ha d’empassar-se les seves paraules perquè no ha encertat ni una, però mentrestant ja ha venut milions de llibres. Aleshores si a tu et diuen que avui has d’anar sens falta a una conferència sobre el futur del turisme que és el primer que et passa pel cap? Ja tenim aquí un altre venedor de fum que vol vendre el seu llibre, però no és així, no hi havia llibre per vendre i jo vaig sortir d’allà volent comprar el seu llibre imaginari.

5 conceptes del futurisme

1. Creixement:: hem trigat 70-100 anys en assolir els primer 1.000.000.000 de turistes i en menys de 20 anys incrementarem la xifra en un 50% més.
2. Diferenciació/segmentació: estem arribant a la fi del model turístic fordista? Aquest model de turisme és rendible? Si és així endavant pels pocs que li sàpiguen treure profit, però no tots som màquines de fer bitllets de 500€ i són molts els que han de buscar el seu propi camí.
3. Tot és turisme (hibridació): tant és turista qui visita la ciutat un dia, com qui hi viu fent llargues estades, com qui hi viu tota la vida. La interconnexió entre ells fa que en un moment donat tots siguem tant emissors com receptors, és a dir, tant és turisme el que se’n va a fer sol i platja, com els que venen a veure els pares un cap de setmana perquè aprofiten la seva segona residència per fer estades de llarga durada (model francès i americà de segona residència per jubilats).
4.   Motius pels quals fem turisme: (hibridació):: plaer, rituals, socialització i aprenentatge.
5. Canvi tecnològic canvi en la forma de fer turisme i, sobretot, canvi en la forma de compartir-ho.

I llavors és quan surts de la conferència i et trobes amb la mirada còmplice d’un company amb qui ja has tingut una llarga conversa sobre el model turístic que ens envolta i et diu, “això ja m’ho vas dir tu” i llavors jo, sorprès, somric i callo, perquè ni de bon tros vaig dir-ho tant clar i català, ni vaig fer-ho tant bé com en José Antonio Donaire, algú que sí mereix l’afegitó de: Director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics de la UdG i autor del bloc “De bat a bat”.

Notícies curioses, informacions útils… cada mes compartim amb vosaltres un petit resum del que més us ha interessat dels nostres canals socials:

• Per que ningú es perfecte, un recull dels errors mes habituals a Twitter. Veure link

• Una notícia del diari El Pais sobre tot el que s’emmagatzema de nosaltres a internet. Veure link

• Ser o no ser community manager… interessant aproximació a la figura de moda. Veure link

I per tancar el resum, una frase que ens recorda que hem de sortir de la nostra zona de confort per seguir endavant:

“El hombre no puede descubrir nuevos océanos a menos que tenga el coraje de perder de vista la costa.” Andre Gide

• La importància que te en aquest món hiperconnectat, saturat d’informació i en constant competència per reclamar l’atenció del lector/visitant/client…  Vist en un dels millors blogs a Espanya sobre social media, SEO i mes cosetes d’aquest “mundillu” : territorio creativo (seguiu-los a twitter! Veure link
• Un article interessant sobre el fenomen de la nostra petjada digital… Veure link

• Les 38 regles per la creativitat de Hugh McLeod… segur que algun dels seus dissenys us sona Veure link

I per acabar una cita per a tots aquells que tot i la crisi (o canvi de model) que estem vivint no es queden quiets:

Quan es fan coses, s’aprenen coses. Quan s’espera que passin coses, pasen o no pasen… però s’apren poc!

• Parlar en públic no és una cosa innata. Som 3 persones tímides i posar-nos davant de persones sempre genera nerviosisme. Ens ha agradat i ens ha resultat util llegir aquesta guia. Veure link

• Per als futurs emprenedors amb relació amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona hem facilitat la informació dels Ajuts del Consell Social , un premi que nosaltres vam tenir la sort de guanyar. Veure link

• Un video parodia on se’ns mostra com de senzill es descobrir les nostres intimitats i detalls que no volem que un lladre conegui si no som curosos amb la nostra presencia digital. Veure link

I per acabar una cita que ens recorda que no podem viure sempre pendents de tenir-ho tot controlat:

La vida és allò que ocorre mentre estem ocupant fent plans. John Lennon

Ja hem deixat enrere aquest primer mes de 2013. Ja ens hem acostumat tots a aquesta nova xifra? Us desitgem un gran any!

Entre les diferents xarxes socials hem compartit diferents continguts, d’entre tots destaquem els que tenen a veure amb els emprenedors:

• Un gran post de Javier Megias sobre els mites d’emprendre Veure link  Per cert que sinó el seguiu a Twitter, us el recomanem @jmegias.

• El que podem aprendre de Marge i Homer Simpson els emprenedors. Veure link

• I una guia pràctica per aquells que encara dubten sobre si emprendre pot ser el seu camí. Veure link

I per acabar una cita que haurien de tenir molt present tots els futurs emprenedors:

Fracassa ràpid. Fracassa aviat… però sobre tot, fracassa barat!

Hi han coses que no canvien o no canviaran en molt de temps i, una d’elles, és l’Excel com a programa rei per tot tipus de professionals i empreses.

Recentment ens hem trobat amb un client que utilitza un Excel de control fortament implantat a la seva organització i que és consultat per personal de múltiples departaments. Això implica que hi hagi certes “informacions sensibles”  que els diferents departaments volen protegir i mantenir sota el seu “control”.

Sigui com sigui, en aquest cas concret una senzilla solució era la de protegir i amagar certes columnes d’un document Excel de forma que només es poguessin mostrar coneixent prèviament la contrasenya. El procediment pot variar lleugerament segons la versió de Windows que utilitzes, però si utilitzes una versió de Windows 7 o superior, es fa de la següent forma:

1. Si tens les columnes amagades, fes que es tornin a veure.
2. Selecciona totes les columnes de la pàgina [Ctrl] + [A].
3. Fes click dret i ves a “Format cells”, i aleshores click a “Protection” i a “lock”. (El botó hidden deixa’l tal i com està). Això farà que les columnes siguin editables un cop les hagis protegit amb excel. Alerta en aquest pas perquè pot generar confusió, una cosa és protegir la informació en la part de format, i una de ben diferent a les pestanyes principals del Excel a “Review”
4. Selecciona ara les columnes que vols protegir. (et pots ajudar amb les tecles [Ctrl] + [Shift]
5. Ves a Tools> Protection> Protect Sheet> i fica el password amb el que vulguis protegir el Excel. Si vols pots jugar una mica amb les opcions que hi ha…. per exemple en el cas que ens ocupa hem seleccionat la opció de “Filtre automàtic” per a que les persones que utilitzaven el excel poguessin continuar filtrant la informació.
6.  Guarda el Excel amb les modificacions.Finalment, el resultat aconseguit és que les columnes de l’Excel amb informació sensible estan amagades i no es poden mostrar excepte que per aquelles persones que coneixen la contrasenya per desprotegir l’Excel.
   

T’ha sigut útil? Utilitzes algun sistema concret per protegir informació?

Unes jornades dirigides a usuaris del seu servei de publicitat online, Google Adwords, tant a nivell individual (empresaris amb compte Adwords per la seva empresa), com per agencies que es dediquen a la gestió de comptes de tercers.

Després de la seva celebració a València feien cap a Barcelona, on van concentrar una gran quantitat de professionals i interessats en les ultimes novetats a presentar per la companyia de Mountain View (California).

El primer torn, pel matí, estava dirigit a la formació sobre els inicis en el programa de Google Adwords, la creació d’un compte, i la seva optimització, etc.

Ponència impartida pel Sergio Falcón on varem aprendre que en menys d’una hora podem optimitzar el nostre compte a Google Adwords de forma eficient, varem coneixer una mica més de la red de Display (variant dintre del programa de publicitat online de Google).

En aquest primer torn del taller de formació la organització ens va obsequiar amb un llibre recopilatori dels continguts exposats durant el matí, a part dels regals que van anar oferint als participants més actius del taller, a través de preguntes amb premi a la resposta correcta.

Arribat el torn de la tarda, la seva conductora Anna Sard, ens va oferir una presentació més dirigida a l’explicació de les novetats del programa de publicitat online referent a les campanyes de remarketing, les noves oportunitats d’exportació del nostre negoci cap a nous mercats exteriors amb les eines que ens facilita Google, com el Google Global Market Finder, el Google Trends i Google Consumer Barometer.

A més, ens va introduïr en les eines que ens faciliten l’ús de publicitat dirigida al àmbit mobil, que, com be ens va mostrar ha sofert un increment de cerques des de 2010 d’un 400%!

Aplicacions com AdMob, formats de publicitat online a Youtube, on varem aprendre d’un cas d’èxit referent al Palau de la Musica, i molt més!

En el fons, aquest és un taller-formació que sempre procurem assistir-hi per continuar estant al dia de totes les novetats i de totes les millores que ens permetin oferir un servei millor als nostres clients.

Va obrir foc @saulgordillo amb la seva ponència “Internet com a espai de comunicació, agitació i relació social“. Com sempre, intens en el discurs i amb la sensació que ell sòl podria estar hores i hores parlant del tema. Com a tots aquells a qui ens apassiona aquest món. Podeu consultar la seva presentació a Prezi  i veure les seves notes de suport.

#comlocaltafulla @saulgordillo “Sigueu educats quan utilitzeu les xarxes socials i respectuosos amb els altres”

— Albert Jansà (@AlbertJansa) October 18, 2012

Desprès de la pausa pel cafè amb passeig inclòs pel bonic Hotel Gran Claustre d’Altafulla, va entrar en acció @paucanaleta amb “On comença la institució? Comunicar amb i des de les xarxes socials” . Una presentació ràpida però amb moltes generalitats. El contingut molt ben explicat però diria que va generar més dubtes que aportar solucions reals. Personalment, n’esperava més… però és clar, el coneixement té un preu…

#comlocaltafulla @paucanaleta “No hem d’oblidar el que som i per quim públic escrivim” #institucions2.0 — Albert Jansà (@AlbertJansa) October 18, 2012

Un cop passats les 2 patums del dia, entrem en la comunicació local real. En el debat de jo faig això i jo tiro per aquí. Sota el títol de “Com gestionar les xarxes socials en un ajuntament?” Cinta Olivan (@cintaolivan i alter ego de @TGNAjuntament), Marc Just (@marcjust i alter ego de @ajcambrils) i Albert Jansà (@albertjansa i alter ego de @ajAltafulla) van realment mostrar com canvia l’estil, la manera de compartir el missatge en funció de l’audiència. Ciutats grans, pobles petits… i si, en el món hooligan de la política, quan més petit més difícil! Sorprenents els exemples d’atacs personals a Altafulla. I un debat a l’aire… censura sí o no?

Potencial de difusió de les xarxes vs. mitjans tradicionals. L’individu deixa en fora de joc les institucions? #comlocaltafulla #comunicata…

— Realitat Cultural (@culturalreality) October 18, 2012

D’aquesta taula passarem per alt la participació de la representant universitària de torn… Va servir per valorar millor la resta de ponents.

I d’aquí a dinar. Gran moment per conèixer persones al voltant d’una taula… on millor? Realment un èxit organitzar el dinar com a part de les jornades. Felicitar també a l’hotel Gran Claustre per oferir un servei tan atent!

Per acabar, després del cafè, la visió dels polítics “Polítics i polítiques en l’univers 2.0”. Marc Arza, Begoña Floria, Jordi Roca, Hortènsia Grau, Ignasi Valera i Jordi Molinera. Curiós debat on es veuen els diferents usos que fa cada polític de les xarxes socials. Des del que no recull que es regidor (160 caràcters obliguen a prioritzar) al que té diferents perfils en funció de l’ús que en fa (privat, professional, públic) però recordant que darrera del perfil, són ells i elles qui gaudeixen/pateixen de l’acceleració que representa viure penjat del telèfon, tablet, etc.

La política 2.0 ben utilitzada és una eina fantàstica de proximitat si es planteja com una conversa i no com un monòleg #comlocaltafulla — Bego Floria (@begofloria) October 18, 2012

Parla @jordiroca “el Twitter és fantàstic perquè ha colocat un gabinet de premsa al smartphone de cada polític” #comlocaltafulla — Bego Floria (@begofloria) October 18, 2012

Aprofitem per felicitar a la gent d’Altafulla Radio pels seus 10 anys! En moments com l’actual, els projectes –petits i grans- han de lluitar molt per celebrar efemèrides així.

Per acabar, i partint del fet que com recordaven des del twitter de @comlocaltafulla durant alguns moments vam ser (perquè tots ho vam fer possible!) TT a nivell provincial una de dades.

Durant alguns moments del dia d’ahir #comlocaltafulla va ser Trending Topic a la demarcació de #Tarragona. Moltes gràcies a tots i totes!!!

— Jornada Altafulla (@ComlocAltafulla) October 19, 2012

Utilitzant una eina gratuïta com Tweet Archivist podem treure dades interessants:

I per acabar amb les dades, una altra una eina gratuïta com Tweet Reach podem veure dades sobre la repercussió (personalment, s’haurien de discutir “largo y tendido”)

A fi de donar rigor a aquest breu estudi hem analitzat només les variables quantitatives que ens ofereixen les 41 capitals de comarca de Catalunya[1]. La manera de treballar ha estat la següent:

La decisió la hem pres degut a que podem trobar diferents perfils i no sempre podem garantir la propietat dels mateixos. Tot i així, per intentar no obviar resultats hem fet la recerca dels perfils d’aquells ajuntaments que no comparteixen si fan servir les xarxes socials.

Les dades inicials són del 31 de juliol de 2012. S’han revisat i ampliat el 16 i el 26 d’agost per ser més acurats. Finalment, per construir les diferents gràfiques, l’1 de setembre es va fer una revisió final.

Així doncs, dels 41 ajuntaments estudiats, n’hi ha 10 que no mencionen a les seves pàgines web si estan o no presents a les xarxes socials. Això vol dir un gens menyspreable 23.8%. Aquests ajuntaments són:

A destacar l’esforç que han fet els ajuntaments de Lleida[12], Reus[13] i Sant Feliu de Llobregat[14] creant una pàgina web que recull tots els enllaços als diferents perfils creats.

Dels 39 amb presència en de les més de 200 xarxes socials existents[15], destaquem el següent:

[highlight color="yellow"]La xarxa social més utilitzada és Facebook, amb presència de 35 ajuntaments.[/highlight]

[highlight color="yellow"]La segona xarxa és Twitter, amb presència de 30 ajuntaments.[/highlight]

[highlight color="yellow"]Google +, tenint en compte les dades disponibles a les webs municipals, tan sols és emprat per l’ajuntament de Girona.[/highlight]

[highlight color="yellow"]Youtube, el canal de vídeo per excel·lència, és la tercera xarxa social per importància.[/highlight]

[highlight color="yellow"]En quant a Flicker (pensant en probablement una migració propera dels ajuntaments cap a Pinterest?) veiem que 13 ajuntaments estan presents:[/highlight]

Si ho mirem per usuaris, aquestes són les classificacions:

El top 10 Facebook en funció dels seus amics

Width = 600px Height = 300px

El top 10 a Twitter[22] en funció del nombre de seguidors

Width = 600px Height = 300px

El top 10 a Youtube en funció dels visionats del canal

Width = 600px Height = 300px

El top 10 a Flickr en funció del material compartit[23].

Width = 600px Height = 300px

Dit això, si mirem xarxa per xarxa podem veure detalls del comportament dels perfils dels ajuntaments.

Per exemple, a Facebook,  trobem que els ajuntaments de Vielha[24] i Les Borges Blanques[25] faciliten el contacte a un grup amb 2 i 16 usuaris…  També ens ha sorprès que els ajuntaments de Tàrrega[26] (2725 amics), Montblanc[27]  (1579 amics) i Sort[28] (393 amics) fan servir perfils de persona. És altament recomanable fer servir les fanpage per les estadístiques d’ús que ens donen i perquè sempre poden denunciar aquests perfils de persona a Facebook, el que comporta el tancament del perfil… i perdre les dades! A banda del fet que recuperar aquest perfil no és pas una tasca senzilla.

A twitter les dades són molt més riques. Deixant de banda el top 10 segons els seus seguidors, podem veure quins han estat els ajuntaments “early-adopters” i quins aquells que s’han sumat al carro més tard[29].

Width = 600px Height = 300px

Queda clar que l’ajuntament de Granollers va ser el primer en començar a treure partit al seu perfil a Twitter i que ciutats com Igualada o Tarragona han esperat a que sigui realment popular per començar la seva activitat. No oblidem però que els ajuntaments de Valls, El Pont de Suert, La Bisbal d’Empordà, Les Borges Blanques, Amposta, Balaguer, Banyoles, Falset, Móra d’Ebre, Cervera, Solsona, Gandesa i Vielha no tenen encara un perfil en aquesta xarxa social.

Si mirem els ajuntaments més piuladors (mitjana de tweets diaris) veiem dades molt interessants com que l’ajuntament de Granollers, tot i ser el més veterà, és un dels que menys promig de tweets té. I, sorprenentment, Barcelona no és l’ajuntament més actiu sinó el de Vilanova i la Geltrú.

Width = 600px Height = 300px

 La dinàmica que mantenen els ajuntaments és la de seguir a pocs perfils. Cas extrem, el de Lleida i Puigcerdà que no segueixen a ningú.

Youtube gaudeix d’una freqüència d’actualització molt positiva. Dels 22 ajuntaments presents, 11 han compartit nous vídeos durant els mesos de juliol i agost..

Per acabar i per resumir les nostres opinions. Les xarxes socials són un gran aparador per comunicar les activitats de les ciutats d’una manera efectiva i amb un preu relativament econòmic… però abans d’endinsar-se en aquest món els ajuntaments haurien d’invertir en adequar les seves pàgines web: en molts casos obsoletes i poc atractives a nivell visual.

I per entendre que realment els hi poden treure profit, els hi recomanem la lectura d’aquesta entrada de Cristina Aced al seu blog http://bit.ly/NkzY6u on podran copsar l’ús que en fan de les xarxes socials les empreses de l’IBEX35… i en aquest cas, sector públic i privat, comparteixen molts dels errors.

Notes: